El 14 resumit.

Amb el dos mil catorze caducat, és l’hora de fer un xicotet resum de les activitats realitzades al llarg d’estos últims dotze mesos.

Enguany hem realitzat onze eixides senderistes, quasi totes amb suficient quantitat de participants per a les dimensions i pretensions d’esta agrupació.

Han sigut estes:

15 de febrer; marxa nocturna. La fem tots els anys, intentant fer-la coincidir amb la lluna plena de febrer, o de març, en esta hem anat a Figueroles per la serra Soterranya, i, Pla de Vinyé.

15 de març; serra Espadà. Des dels brolladors de Castro, visitem la nevera de Villamalur, vam esmorzar en la cima del Rápita, després vam visitar el Jinquer i el mas de la Campana.

18 d’abril; la ja tradicional ruta del divendres sant. Com tots els anys s’ha omplit de gom a gom l’autobús que ens porta fins al punt d’inici, Sant Joan de Penyagolosa; desde ací, per, Xodos(esmorzar),les Useres (dinar), i Costur, fins l'Alcora

11 de maig; les Torrecelles. Enguany aprofitant que no coincidia amb les carreres del Penyagolosa trails, hem recuperat esta marxa que ja vam estar realitzant durant prou anys.

21 de juny; mostra cultural d l’Alcalatén, en esta ocasió a sigut Llucena l’encarregada d’organitzar-la, i nosaltres, com sempre, no vam faltar a la cita.

19 de juliol; marxa a peu a Penyagolosa, XXXIV edició per al més antic dels nostres esdeveniments. Esta vegada un dels recorreguts més clàssics, i curts; pel más de la Parra i la lloma Bernat, dinar a Xodos i final a Vistabella.

1, 2, i 3 d’agost; Excursió a Euskadi. Enguany hem canviat el tradicional 3.000 del pirineu, per un cim de les muntanyes basques, l’Anboto, que amb els seus modestos 1.331m. ens va fer suar de bó, perquè eixíem des de Durango, a tan sols 119msnm. De tornada, vam entrar a Elciego a fer una visita a un famós  celler de la zona.

20 aniversari 9/12/2006

27 de setembre; Mitja Marató de Muntanya, i Marxa Popular. IX edició del nostre únic esdeveniment competitiu, que ja s'a fet un lloc en el calendari de carreres, i un día en el que col·laboren pràcticament tots els nostres socis.

9 d’octubre; marxa de la diada. En esta ruta el principal al·licient és la paella de llamàntol que ens preparen al mas de Madalena. Esta vegada la pujada l’hem fet pel barranc del Salt del Cavall, i, l’Esqueix; la baixada, com és habitual per Torremundo.

15 de novembre; marxa al voltant de l’Alcora. Una altra de les nostres marxes perfectament consolidades, esta vegada aprofitant que està buit  (algo bo calia trau-li a la sequera), hem passat per dins de l’embassament de la Foya, després Figueroles, i, a dinar, a Araya.

6 de desembre; els ports de Morella. Ruta per una zona molt bonica, llàstima que no anem més sovint. L’autobús ens va deixar a Portell de Morella, i ens va arreplegar a Cinctorres; en l’interval, vam estar veient ponts, meandres, formacions rocoses, boscos de roures,  i voltors, en la rambla Cellumbres i els seus voltants.

27 de desembre; la Santsilvestrada. Una altra de les nostres marxes gastronòmiques. Des de fa prou anys, a finals de desembre, ens reunim en Roques Llises, masia propietat d’uns dels socis més antics del Centre, per a celebrar amb un esmorzar de camaraderia el final de la temporada. Per a poder menjar i beure amb la consciència tranquil·la, deixem els cotxes a una distància prudencial, i ens apropem caminant; enguany des de la vall del riu Llucena, pel mas de la Fos, el Vincle, i Arminyá.

Teníem alguna altres programades que no van arribar a realitzar-se; la marxa al Montí, la marxa de la cirera, i l’eixida del robelló, no van suscitar gaire interés dels associats, i finalment, vam optar per suspendre-les.

D’altra banda, hem iniciat un projecte de col·laboració amb l’ajuntament denominat “descobrint l'Alcora” es tracta d'anar patejant el nostre terme municipal per mitjà d’una sèrie de rutes periòdiques, de baixa dificultat, que ens aniran acostant als llocs més interessants de la nostra contornada; al novembre es va realitzar la primera amb notable èxit de participants, i ja tenim emborronades algunes per al 2015.

Este any per primera vegada hem tingut presencia en la gala de l’esport local; al nostre president Eloi Catalàn, li han fet entrega del trofeu a la trajectòria esportiva, reconeixent-li així els seus molts anys d’arrimar el muscle fomentant l’esport; primer en el club ciclista, després en el Centre Excursionista, del que és membre fundador, i, president des de 2004.

Els que col·laborem en l’organització, manteniment, i, funcionament d’esta associació estem satisfets de com s’han desenvolupat les activitats d’este 2014; esperem que els que heu participat en elles, també ho estigueu, i així poder compartir amb vosaltres també les de 2015.

Marxa a Montanejos. 15/04/2000

Felices caminades a tot'hom

Va per Eloi

Este divendres dotze de desembre, en l’auditori de la Caixa Rural, es va celebrar la gala anual de l’esport local, i, encara que no se si encaixem molt bé en este esdeveniment, ja que el senderisme no és un esport de competició, no per això cal deixar d’agrair a l’organització de la gala, i al regidor d’esports, el que es enrecordaren d’un membre del Centre Excursionista per a receptor del trofeu a tota una trajectòria esportiva, i de servei a la societat.

Foto de J.A: Camaño

Per a eixe reconeixement han triat a la persona adecuada, ELOI CATALÁN, cofundador del C.E., membre actiu des dels seus inicis fins a l’actualitat (i li queda corda per a estona), president de l’agrupació des de 2004, i persona molt volguda per tots els membres i simpatitzants de l’entitat. 

Nascut en una masada de Mora de Rubielos, als sis anys va començar els seus entrenaments de muntanya, pues, aplegaba al matí a l’escola després  d’una hora de caminada per sendes i corriols,  carregant amb llibres i un entrepá


A l’edat de dotze anys, junt amb els seus pares i germans es va traslladar a l'Alcora, i des de llavors ha viscut, treballat i format la seua família en esta localitat.
Els seus començaments esportius van ser amb una bicicleta de carretera, i, damunt d'ella va recórrer infinitat de vegades l’asfalt de les comarques, castellonenques, i, de les províncies veïnes, disfrutant cada cap de setmana del ciclisme amb els seus companys de ruta. Durant aquesta etapa va ser membre i part de l'organització del Club Ciclista de l'Alcora.
A principi del anys vuitanta, la seva afició per el senderisme i el mon de la muntanya, es va incrementar, fins que a l'any 1986, junt a uns altres aficionats va crear el CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALCORA, entitat que va naixer amb l'objetiu de mostrar les muntanyes de la nostra zona a tot'hom que estigue interesat en coneixer l'encant que aquestes guarden, així com encarregar-se del manteniment de senders per tot arreu de l'Alcalatén
A l'any 2004, Eloi decideix aumentar el seu compromís amb l'antitat, posan-se al front d'aquesta. La seua tasca ès prioritariament organitzativa i de consolidació del grup, sent part fonamental de la continuitat d'aquest. No obstant, el que més l'ompli, i,el fa disfrutar, ès orgatnizar i participar, cada any en les surtides tradicionals i emblematiques del C.E.; la marxa a peu al Penyagolosa (34 edicións), la surtida a Pirineus (12 cims de més de 3000m.), la volta al terme (13 edicións), i moltes altres.
Quant a la Mitja Marató de muntanya, (9 edicions realitzades),a part de ser el vèrtex de l’organització,on confluïxen totes les responsabilitats, seues són les idees d’incloure el Km. vertical, i, la marxa popular, que tan bona acollida estan tenint.
La seua serenitat i aplom davant de qualsevol adversitat, junt amb la seua amabilitat, li serveix per a guanyar-se el respecte i la confiança de qualsevol que es pose a caminar al seu costat.


Este escrit, publicat en el llibret de la gala, i elaborat per Mari,la seua esposa, i pel seu fill Marc, ens introduïxen un poc en la trajectòria i personalitat d’este aragonés de cabell blanc.

Este ha sigut el seu primer reconeixement oficial, esperem que no siga l’ultim, però, per si de cas, el dels seus companys el té tots els dies.

Ruta Portell-Cinctorres

Portell de Morella

Este primer sábado de diciembre, a las seis y media de la mañana, una perra pastor belga groenendael, y, diecinueve lunáticos con mochila (lo de lunáticos por la espléndida luna llena que lucía a esa hora) estábamos en la plaza Loreto esperando para subir a un autobús que nos descargó hora y media más tarde a la entrada de la población de Portell de Morella. Aquí después de un reconstituyente café calentito, y comprobar que hacía frío, aunque menos del que habían anunciado las previsiones meteorológicas, comenzamos a caminar siguiendo el sendero PR CV-332, que nos llevará hasta el puente construido el siglo XVII para cruzar la rambla Cellumbres. Nuestra intención era llegar hasta el puente, para, a continuación entrar en la rambla, y seguir por el cauce.

Puente sobre la rambla Cellumbres

Nuestro plan hubo de ser modificado al llegar al puente, y comprobar que tras las intensas lluvias de la semana pasada, la rambla lleva agua, haciendo imposible transitar por su interior sin mojarnos los pies. Sometido este último punto a votación, todos, excepto la perra, estuvimos de acuerdo en que no era la época adecuada para aventuras húmedas. Volvimos atrás un par de Km. a buscar el PR-CV 408 que baja también a la rambla, pero unos Km. más adelante, donde esperamos que se haya filtrado una parte del agua y podamos seguir la ruta sin dificultades; acertamos con la decisión, y pasamos buenos momentos saltando de piedra en piedra, esquivando los charcos, excepto la perra, que hizo exactamente lo contrario.

Salimos momentáneamente del cauce, para acercarnos al paraje de la Cova Antolà o Toll d’En Drac, un paradisíaco rincón, con dos bonitos saltos de agua, lugar, al que también se puede llegar desde Portell en treinta minutos,siguiendo el SL-CV 134.

Tol ld'En Drac

Volvemos  a la rambla, y a las marcas del sendero que veníamos siguiendo, comprobando a cada paso nuestra insignificancia, frente a las formaciones rocosas que nos vamos encontrando; roca del Corb, roca Roja, y roca Parda, frente a la cual nos sentamos  a traspasar peso desde las mochilas a los estómagos, siempre vigilados por una bandada de buitres, que tuvieron una ajetreada mañana controlando todos nuestros movimientos.

Seguimos un rato más por la rambla, hasta la zona de los Castellets, y tomamos el desvío hacia el barranco de la Barsella, por una bonita senda que haciendo zig-zags dentro de un bosque de encinas, va ganando altura rápidamente. En un recodo de la senda dejamos las mochilas, y nos acercamos a ver la zona de los Castellets desde arriba, incluso aprovechamos para subirnos a lo alto de algunos de los más fáciles. Curiosamente en Portell se les conoce como los castellets, y, en Cinctorres se refieren a ellos como les Agüeles.

Continuamos por el sendero señalizado durante un rato, después lo abandonamos, para dirigirnos campo a través a buscar el vértice geodésico de la creu del Gelat. En este punto hacemos una parada de reagrupamiento, y, para observar la gran extensión de paisaje que se divisa; desde Zorita a Peñagolosa, o, desde Ares a Cantavieja.

Senda en el bosque

Iniciamos el descenso, y pronto la senda se introduce en un bosque de robles, convirtiéndose  en una alfombra de agradable caminar hasta la ermita de Pilar, y, la fuente dels Bassis, ya a las afueras de Cinctorres, población donde nos recoge el autobús, y damos por finalizada esta marcha.

Excelente salida senderista, ideada como casi todas, por Rafa Garcés, y desarrollada y guiada por Manuel Fígols, natural de Cinctorres, y que conoce a la perfeccion toda la zona.

La distancia recorrida fue de unos 18Km., y el desnivel de unos 720m. positivos, y unos 850m. negativos.

Si os apetece ver las fotos que yo realicé durante la jornada, hay un ÁLBUM WEB DE PICASA, a vuestra disposición.