03 d’abril, 2010

Baixada de S. Joan per Les Useres

 Este dos d'abril, hem realitzat una marxa de les què és van instaurant com clàssiques del Centre. “la baixada de Sant Joan de Penyagolosa per les Useres”, una marxa que porta ja alguns anys de trajectòria, sempre amb el mateix traçat, i amb bona participació de socis i simpatitzants. A les sis del matí, ens va arreplegar puntualment l'autocar, i ens va traslladar fins al santuari als peus del Penyagolosa. En quant vam posar peu a terra, el personal va buscar de seguida gorros i jaquetes, el termòmetre rondava els 0 graus (ni fret, ni calor). Faltant pocs
minuts per a les huit vam posar rumb a Xodos per la senda GR 33, ruta que la major part dels participants ja coneixia , i que coincidix quasi en la seua totalitat amb “el camí del pelegrins dels Useres”. A les 9.30 ens esperava en Xodos un excel·lent esmorzar a base de truites i abadejo fregit, del que vam donar bon comte, mentres és comentaven els primeres anècdotes del matí. A les 11.00 despres dels cafés ( o carajillos), vam enfilar el tram cap a les Useres, el mes complicat, pels forts desnivells, tant positius com negatius, prompte és van formar xicotets grups i cada u és va adaptar al ritme que li era mes còmode. Ací si que va haver-hi importants diferències, perquè als 14.00 h. els primers ja estaven en Les Useres (els mes jóvens i preparats, clar), despres van estar arribant senderistes fins a les 15.30 h. alguns visiblement cansats.  A les 16.00 h. ens vam assentar de nou a la taula per a fer els honors a unes quantes safates de conill fregit i altres viandes que ens va preparar el restaurant. Hi havia senderistes que ja conclouien ací la marxa i tenien vehicles preparats per a la tornada, als altres els quedaben almenys altres tres hores de senda fins a l'Alcora, amb la possibilitat d'una parada a Costur.
 Van eixir de Sant Joan 38 senderistes, desde 16 anys, els mes jóvens, fins 60 complits, els mes veterans, dones i hòmens quasi a parts iguals i van arribar tots a destí sense cap incidència destacable.
 Els adoloriments del dia després ja no entren en esta crònica.